UN POC D'HISTÒRIA DE LA PILOTA VALENCIANA

 Hola classes, esteu preparades per a gaudir d'un esport de la nostra tradició i cultura

ORÍGENS

 

La pilota valenciana té un origen més o menys incert tot i que molts estudiosos el relacionen amb la feninde de la Grècia clàssica, amb el "jeu de paume" medieval francès, del qual derivarien també altres jocs de pilota, com la basca o irlandesa, i amb les modalitats a ratlles d’arreu d’Europa (kaatsen, longue paume, pallone…). El que és ben segur és que els seus primers passos estaven relacionats amb l'elit de la societat, que jugava per entreteniment i que era qui en aquells moments s’ho podia permetre. Coneixem de la seua existència per les imatges que han arribat als nostres dies.

Cal destacar que totes les modalitats de la pilota valenciana es caracteritzen pel fet que els jugadors estan acarats, separats per una corda o unes ratlles en terra, i han de colpejar la pilota amb la mà, que durà unes proteccions segons el tipus de pilota, a excepció del frontó a mà i els frares, modalitats indirectes que es juguen contra una paret. En general, s’hi pot jugar al carrer (galotxa, llargues, palma, raspall, galotxetes…) o a un trinquet (escala i corda i raspall).

La modalitat més antiga són les llargues, de la qual deriven variants com la perxa o la pilota grossa, que, al seu moment, va donar lloc al naixement de les galotxetes i la galotxa, la qual és la passa prèvia a l’escala i corda. El raspall, l’altra modalitat professional, també va prendre la manera de fer els punts de les modalitats a ratlles.

Segles XIV-VIII

 

Els primers escrits on trobem constància de la pràctica de la pilota als carrers de València daten del segle XIV. El fet que en el moment de disputar-se una partida es fera impossible el trànsit per alguns carrers i l’ús de paraules malsonants portarien a diverses prohibicions, la primera el 14 de juny de 1391. La prohibició va ser contestada amb protestes. També a Castelló n’hi hagué prohibicions. Tanmateix, cap d’aquestes no va tenir cap efecte pràctic. De fet, al segle XVI hi hagué fins a 13 trinquets censats a la ciutat de València i fins al s.XVIII se’n troben testimonis de noves prohibicions.

ANYS 60 i 70

El règim de Franco va constituir un obstacle per a la pervivència del joc de pilota. Va ser considerada poc recomanable per a una societat eminentment catòlica on no s’acceptaven les travesses i les blasfèmies. 

La dictadura franquista va mostrar un desinterés, quan no la censura o persecució oberta dels practicants o assistents als jocs de pilota. Malgrat comptar amb figures reconegudes hui dia com el Xiquet de Quart, Juliet d’Alginet, Rovellet o Eusébio, pilotaris que van marcar grans èpoques a les diferents dècades del franquisme, la pilota va ser arraconada i perseguida.

ANYS 80 i 90

Després de la retirada de Josep Sanvenancio, ‘Eusebio’, als 46 anys va aparèixer la figura de Paco Cabanes, Genovés. El gran divulgador de la pilota durant més de vint anys i un dels personatges que ha propiciat l’extensió de la pilota per a conèixer-la com ho fem ara.

ANYS 2.000

Al començament del segle XXI la pilota va viure una època de professionalització en què hi havia dos grans noms per damunt de la resta en els campionats individuals: Álvaro Navarro ‘Álvaro de Faura’ i Waldo Vila ‘Waldo d’Oliva’.

A la modalitat d’escala i corda, Álvaro de Faura va ser el pilotari més distingit amb 11 campionats Individuals, rècord actual de la pilota valenciana, mentre que Waldo va frenar el seu compte de Campionats Individuals en deu. Ho va aconseguir al raspall i l’últim data del 2012.

L’entrada de les dones a formar part de la pilota es va produir a l’inici de la segona dècada del segle XXI. En l’any 2011 va ser la figura d’Ana Belén Giner, ‘Ana de Borbotó’, la que va estrenar el palmarès dels campionats Individuals de raspall femení guanyant tres edicions en total.

ACTUALITAT

Ja en la segona dècada del segle XXI, Soro III va arreplegar el testimoni d’Àlvaro i, després de véncer tres Individuals va trobar un gran rival en Puchol II. Ambdós van protagonitzar un duel durant diversos anys que va culminar amb el rest de Massamagrell amb sis Individuals abans de retirar-se a finals de 2022 mentre que el de Vinalesa compta amb cinc i segueix en actiu.

En raspall masculí, Waldo va intentar per última vegada guanyar l’Individual l'any 2015. En eixa edició li va véncer en la final Moltó, rest de Barxeta que va aconseguir quatre títols abans de l’aparició del mitger que ara per ara és el número u del raspall masculí, Tonet IV. El pilotari de Genovés ja duu tres campionats consecutius i pareix no tindre rival.

Les germanes Puertes, Ana i Noelia de Beniparrell, van obrir el paradigma de les competicions de raspall femení individual, però la irrupció de Victoria va instaurar una hegemonia des del 2017 que només en 2018 va trencar Ana Puertes. Des d’aleshores, puny de ferro en l’Individual per al rest de València, que en l'àmbit individual no ha trobat encara ningú que li faça ombra i ja suma sis entorxats.

I la història de la pilota valenciana continua amb les noves i nous pilotaris de la nostra Comunitat.

Si voleu saber més sobre l'evolució de la dona en aquest esport, cliqueu en la imatge.

VA DE DONA!